INTRODUCCIÓ PER DEFECTE

Consider tan ridícul com necessari començar amb una introducció aquesta plana inicial. Si ho trob ridícul és perquè no tenc ni la més mínima idea del que vendrà a continuació. Puc afirmar que a partir d'ara m'he compromès a omplir els buits de la pantalla amb paraules que simulin ordre i coherència, però de moment encara m'és impossible saber què és el que vendran a dir. Per això i per la meva manca de fe en les salutacions formals, pens que és ridícul començar fent veure que l'inici és aquí.

Per alta banda, però, em convenç la necessitat de fer veure que sé el que faig. I d'aquí la introducció; pura estètica, pura justificació. Si no puc explicar el que vendrà, almenys aprofitaré per contar com ha estat, com és que he acabat comprometent-me sobtada i gratament en aquesta tasca que mai abans hauria considerat feta per mi.

Som estudiant universitària i com a tal em toca escoltar una i mil vegades la mateixa rèplica a totes les meves queixes, i és que davant tota incoherència la resposta sempre diu així «és el que marca la guia docent». Alguns dels meus professors són conscients de que gran part de la seva feina careix de presència de sentit. Quan ens fan memoritzar característiques, elements, funcions i altres components absurds que de ben segur oblidarem, quan ens assignen tasques que no tenen res a veure amb el que ens motiva o ens interessa, quan ens exigeixen quantitats inassumibles d'hores de feina dedicades... tan se val, sempre hi troben refugi en els manaments inalterables de la inqüestionable guia docent.

Sempre? No, sempre no. Aquesta vegada no ha estat així i com a alternativa he acabat aquí, per ara en aquesta introducció descompensada, deixant-me seduir pels avantatges del món modern.