Ni pagat a l'ull, ni fusta de cama

de quan de les classes d'educació física en sortia poesia

Si jo afirm que vull ser pirata ningú em demana el per què, en canvi si és evident la situació que confirma que som estudiant (de magisteri en aquest cas) ben aviat se'm sol·licitaran motius que justifiquin l'elecció d'una professió; mestra (en aquest cas). I no és que em molesti, però és precisament per això que jo vull ser pirata. Jo no vull beure rom i saquejar aldees costaneres, jo no vull tenir un capità ni tampoc convertir-me en una, jo no vull assassinar i trair per a poder sobreviure i així i tot, jo puc afirmar amb tranquil·litat que jo vull ser pirata.

Jo vull ser pirata perquè no hi ha escoles de pirateria, perquè per ser pirata no hi ha pautes marcades, ni camins pactats, per ser pirata qualsevol rumb és vàlid i tots els vents són favorables. En el món modern ningú sap ben bé; què ni com es fa una pirata, així que jo estudiï magisteri perquè jo vull ser pirata, per poder ser el que em doni la gana, perquè vull i sobretot perquè és el meu camí. Però el que és segur és que si jo estudiï magisteri no es pas per convertir-me en una professió.

I dit així pot sonar absurd i ridícul, provocador segons per a qui, però la veritat és que no som capaç d'assumir el tipus de pretensions agosarades que es requerixen quan s'estableixen objectius invariables en plans de futur. No tenc el coratge necessari per a poder acceptar que la classe d'avui, el treball que feim en grup, els apunts que prenc a mà, les intervencions que m'he guardat, les reflexions que m'han sorgit, o els companys m'he guanyat, són secundaris a l'objectiu primordial que se suposa que hauria de ser el fet de convertir-me en mestra.

Si jo estudiï magisteri és perquè vull estudiar magisteri, perquè mai em va agradar anar a l'escola i segurament perquè em moria de curiositat per saber quins mecanismes ens havien aplicat en l'intent de modelar-nos i quins havien fallat en mi. Perquè potser estudiar magisteri és la via d'infiltració més directa en la fàbrica de vitruvians; éssers proporcionats, estàndards, perfectes i eternament repetibles.

Si jo estudiï magisteri és perquè jo havia perdut la capacitat de comunicar-me amb desconeguts, d'estar envoltada d'individus quotidians, o de pertànyer (encara que sigui en les perifèries) en el que en diuen societat.