Cou cura

Dins aquesta habitació no hi ha cap pregunta, les parets són resistents al dubte i tot el que passa aquí dedins existeix amb la mateixa certesa de que també desapareix. Dins aquesta habitació costa patir, són uns pocs metres quadrats que t'acullen amb delicadesa, com si fossis tu l'ésser delicat, com si les parets et protegissin de perills que no et pertoquen, com si aquí dedins l'esforç no suposàs un esforç, com si l'espai t'ho explicàs simple i clar. Tan, que es sorprendria quan et trobàs cercant paraules denses i complexes que t'ajudin a entendre el reguard que t'ofereix aquest cau.

Dins aquesta habitació no s'hi està ni bé ni malament. Aquí dedins la vida només passa defora. Aquí dedins la pluja cau defora, el sol es pon defora, els camins, les platges, el vent, tot ho estimes i tots són defora.

Però malgrat tot, aquí no estàs ni bé ni malament, dins aquesta habitació no entren neguits, aquí no hi entra el món en runes, ni la inèrcia, ni la impotència, ni l'exigència, ni el fracàs de perseguir sempre la perfecció, de defugir de cometre l'error. Aquí dedins no hi entra el sentit que va perdre el món ni molt menys la desesperança per recuperar-lo.

Dins aquesta habitació no t'enyores del defora, només saps que hi és i que adesiara el necessites.

Fred a les mans, vent a la cara, que la vista no trobi obstacles, que t'abraci el cos d'una altra. Que l'olor sigui de llenya cremant-se, de terra banyada, d'aigua salada, d'alzina i de mata.

A dedins no hi passa res més que tu, la teva existència des de tots els angles, de tots els racons. T'observes i t'espies i t'espies mentre t'observes. Però adesiara surts i bocins de vida, fred a les mans, vent a la cara...

Dins aquesta habitació no t'enyores del defora, només saps que hi és talment com quan tu no ets dedins. El defora no et requereix.

Justícia imprecisa. Obediència imposada. Creença, moviment, ideologia. Abraçada, besada i rialla condemnada. El defora no es fa enyorar mentre el dedins no hagi sanat, així que et sanes des dels angles i els racons.

Dins aquesta habitació no tens pressa de sortir ni desig de quedar-hi. Aquí el temps no t'encalça, l'espai no t'ofega i el mal és tan imprecís com el bé. Dins aquesta habitació la vida no existeix i la mort, menys encara. Dins aquesta habitació només t'hi trobaràs a tu i a dedins, m'hi trobaràs a mi.