Opina qui no opina

Ara resulta que la vida no és per si sola vida. Quan el nostre cos s'alimenta i s'oxigena, quan el nostre cos canvia i passa, la vida encara no és vida segons les creences del món modern. La vida no és vida tot i l'evidència d'una creativitat innata i una curiositat inevitable.

Resulta que perquè la vida sigui vida no és suficient donar la cara per cada emoció captada, no és suficient ser por mentre desig, no basta seguir el rastre als misteriosos gustos, no basta la valentia de convertir-se en vida, pura i viva. Perquè després cal assumir l'alterada idea del que és avui la nova vida.

Resulta que ara la vida és guanya. I es guanya venent la vida al temptador miratge d'una millor vida. Resulta que ara la vida és un tràfic legalitzat on s'intercanvia la creativitat innata i la curiositat inevitable de l'individu, per desitjos impostats i pors fresques de mercat. Resulta que ara la vida comença sempre en conformitat, sempre amb l'acceptació del preu inconcret de la nostra vida, sempre amb la condició d'una estructura bàsica inalterable, sempre comença amb la desconfiança depositada en la capacitat adaptativa, l'instint primari i l'ètica conclusiva. Sempre amb la desconfiança depositada en la confiança.

Llavors, a partir de l'artifici dissenyat, la vida cega, muda, i sorda com un cos decapitat, cerca justícia entre els reglaments del joc al que s'ha vist involucrada. La vida es manifesta, recicla, protesta, critica, opina, ajuda, es baralla, defesa. La vida drets humans, medi ambient, constitució, Unió Europea, tractat, utopia, pau i igualtat.

La vida des de l'artifici dissenyat s'esforça per aparentar serenitat. Però tanmateix, si la vida encara es guanya, es seguirà perdent la vida.