No sabria dir-te, filla meva, si el destí és allò escrit en els oracles perduts o si és més bé el temps que passa, el verí que ens mata.

Si volgués podria ser indiferent, som humana i tenc la capacitat de ser fins i tot cruel. Podria aprofitar l'algoritme, esquivar el contingut que em manté informada, deixar de consumir totes aquestes imatges que m'arrufen l'ànima, mirar cap a una altra banda amb més banalitats i menys massacre i en uns dies potser unes setmanes, deixaria de...

Dins aquesta habitació no hi ha cap pregunta, les parets són resistents al dubte i tot el que passa aquí dedins existeix amb la mateixa certesa de que també desapareix. Dins aquesta habitació costa patir, són uns pocs metres quadrats que t'acullen amb delicadesa, com si fossis tu l'ésser delicat, com si les parets et protegissin de perills que no...

Alondra no és de les que deixen les feines pel darrer moment. A ella li agrada anar al dia, anar sempre un pas per davant del pas del temps. De fet, a Alondra li agrada fer veure que li influeix el pas del temps, li agrada fantasiejar que la seva existència és finita, que té un cos palpable i visible,...

Ens va dir que se n'anava, que li havia arribat l'hora de morir, que era el moment de concloure la vida i evidenciar-ne l'existència. El món on tots vivíem, el que ens havia parit i en el què havíem crescut, el món que entre tots havíem construït instant rere moment, acció rere decisió, el món que coneixíem es va acomiadar...

Primer va ser la por, després ens veneren l'esperança al preu de la llibertat. Ara tots som presoners esperançats, alguns a voluntat, d'altres per generositat però tots, absolutament tots, ho som perquè no ens en queda d'altra, perquè la por que ens causa un càstig ens resulta menys fatal que la por que ens fa la mort. I és per...

S'escampa com la boira, esclata com la pólvora, s'estén fins els racons més remots del mar, el cel i la terra; no és un virus, és la por imbatible que sense obstacles ni paranys obre pas a una guerra en nom de pandèmia.

De tant en tant ens passa. A nosaltres, que som les persones més privilegiades del món i de la seva història, adesiara ens passa que ensopegam de cara amb la inqüestionable evidència de l'accessible abast de la llibertat. Nosaltres que vivim de bòlit cursant contrarellotges amb dates d'entrega, hores d'estudi, hores de feina... que fugim de mals de...

Des de feia temps que havia deixat de demanar desitjos a les estrelles fugaces. I no era pas per manca de fe. De fet hi creia amb un convenciment tan rotund, que ni astrònoms ni astròlegs l'haurien pogut fer caure del cim des d'on covava el seu deliri. Si havia deixat de demanar desitjos a les estrelles fugaces era doncs...

La persona humana és un invent aleatori que si funciona és només per inèrcia i coincidència, però no serà pas, en cap cas, per exactitud i precisió. Hi ha una fórmula massa abstracte i innombrables elements a combinar. Així i tot la persona humana sobreviu i avança, valent-se de les grans extensions que ocupen els territoris on hi regne el...

Ara resulta que la vida no és per si sola vida. Quan el nostre cos s'alimenta i s'oxigena, quan el nostre cos canvia i passa, la vida encara no és vida segons les creences del món modern. La vida no és vida tot i l'evidència d'una creativitat innata i una curiositat inevitable.

I així, tractant-nos a tots i a totes com si fóssim l'home de Vitruvi; únic, perfecte i eternament repetible. Però és que tota la vida ens han tractat igual, com l'estàndard incondicional.

de quan de les classes d'educació física en sortia poesia